La melodia dels sense sort. Un llibre molt especial. Una petita joia diferent a tot allò a què estic acostumat. Una novel·la sorprenent amb paisatges dotats d'una estranya bellesa, gairebé onírica i una acció que es va ordint lentament per agafar un rítme trepidant en els darrers capítols. Per a quant el proper lliurament?
de Toni Cirera
Gràcies, Toni!!!
.........................................................
M'agrada com està escrita la melodia dels sense sort i la realitat tan propera i a la vegada onírica que ens proposa. M'agrada la força dels seus personatges i els entorns per on es mouen. M' ha connectat
amb una sensació que, a vegades, enyoro sentir: un aire irreal en el que ens envolta i quelcom de primitiu que es mou per allà tot i pertànyer la història a un món futur.
de mire torrent
Gràcies, mire!!!
.........................................................
“Després de llegir l’última pàgina, el cor se’m queda encongit, potser serà que he entrat dins el llibre ... Tinc les imatges molt presents, tot sembla acabar i no ho vull, la número 249 no hauria d’estar en blanc. Gràcies per la “sort” de tenir aquest llibre entre les mans, 22 de desembre de 2015 La melodia del sense sort, espia literari Josep Vila Fisas” Si fos veritat?!!!
de Noemí Peral
Gràcies, Noemí!!!
.........................................................
“La melodia, el ritme i la instrumentalització precises per provocar l’efecte desitjat. «L’autor d’aquest prodigi, necessàriament, a més de la fredor dels algoritmes, ha de conèixer a fons la pasta de què estem fets»”. El Josep potser no ho sap, però aquestes són paraules seves en boca de l’Omar, un dels personatges de la novel·la ;)
de Tito Palau
Gràcies, Tito!!!
